ALIGOTS

El passat dia 27 de juny va disputar-se a Mataró la segona edició de l'Open Raid del Maresme, i com no podria ser d'altra manera, els Aligots hi vam ser presents. La crònica, en primera persona d'en Miquel Triola, ens explica com va veure in-side el seu debut en el món dels raids d'aventura, emocionantíssim!!

El passat dissabte 27 de juny a les 09:00 hores iniciava el meu primer raid (tant sols havia participat a l’entrenament de del Raid de l’Ardenya).

De fet tot començava dies abans, intentant buscar un company d’equip, ja que les meves nocions d’orientació es queden en això en nocions... L’últim dia d’inscripció vaig trobar en Cesc, un company encara més agosarat que jo, ell no s’havia calçat mai uns pedals automàtics ni s’havia massa be canviar de marxes.... be però en tenia tantes ganes com jo.

Arribem a Mataró a les 07:30 i comencem a trobar-nos gent que feia una pinta a  “professionals” dormint amb autocaravanes, que si jo soc bomber d’aquí o d’allà, que com va anar l’Ironman de Calella.... I nosaltres a on cony ens hem fotut, ens passen el mapa, mirem de reull que fa l’altre gent i demanem un retolador florescent per fer el que tots sabeu. Un cop marcat el teòric camí en diuen que en breus moments donaran el tret de sortida i 3,2,1 ja, no enganyaré ningú que fins a la primera balissa que es feia amb btt vam anar seguint el ramat, però a partir d’aquí vam dir que cony ens n’hem de sortir sols. Era un tram d’uns 8 Km sense massa desnivell que ens portarien al primer canvi, cursa d’orientació d’uns 7 km amb 12 valisses i  molt de desnivell, pujàvem prop del castell de Burriac.

Una altra vegada al punt de control i canviàvem a la BTT, aquesta vegada amb rampes molt dures que ens portaven al coll de Parpers , tot això si no ens haguéssim equivocat al agafar un corriol, que va fer que el que havien de ser 20 km fins la zona d’escalada es convertissin en uns 26, tot passant per la ROCA DEL VALLÈS, si si,  pel costat de la presó de Quatre Camins. Be un cop arribats al canvi de BTT a cursa a peu per arribar corrent fins a la  zona d’escalada de Creixells, l’organització ens va dir que havíem arribat al canvi els últims, sense comptar els abandonaments... nosaltres contents perquè encara estàvem en cursa i bastant sencers.

Comencem a còrrer com animals ja que ens diuen que tenim una hora i mitja per arribar a la zona d’escalada dintre temps, nosaltres cames ajudeu-me marquem totes les valisses i a hores d’ara ens preguntem on deu estar la 15, però arribem al ràpel a temps, , llavors una via d’escalada i progressió amb cordes, tot sense cap mena de problemes, tornem a còrrer fins agafar una altra vegada les bicicletes, per sorpresa nostra al parc tancat encara hi ha unes 8 MTB aparcades, pensem i ens diem per agafar forces que ja ho tenim que tant sols queda baixada fins a Mataró, apretem les dents i anem a plat fins a la platja, on tenim que nedar uns 250 metres i puntua el millor temps de tots dos, en Cesc està fos i agafa rampes als 20 metres d’entrar a l’aigua, jo vaig nedant a l’estil riu Ter al pas per la Cellera i com puc acabo el raid.

La última sorpresa, donen la classificació com la subasta del peix de l’últim al primer i per sorpresa nostra ells 19ens de 29 equips.